L’adopció és un
procés en el qual un persona o una parella, acull a un individu de diferent
sang com a fill o filla. Els menors de
18 anys, tenen dret a tenir contacte amb els pares biològics o amb el centre de
referència. La majoria d’adopcions, s’originen per infertilitat. Els mitjans de
comunicació han fet créixer aquestes adopcions amb reportatges sobre la situació
de l’ infància amb diferents indrets. Per evitar abusos, tràfic de menors o
separar famílies en situació de desgracia es va crear el protocol de la Declaració
de la Haia de 1993.
BRASIL
Estat civil
- Matrimonis i parelles de fet heteroparentals o homoparentals.
- Persones soles
- Ser majors de vint-i-cinc anys i menors de seixanta, sempre que la diferència màxima entre adoptant i adoptat no superi els cinquanta anys.
- Com a regla general, els infants proposats per adopció internacional a les parelles tenen més de cinc anys i els que són proposats a famílies monoparentals tenen com a mínim set anys, a excepció dels grups de germans, infants amb discapacitats o amb necessitats especials.
RÚSSIA
Estat civil
- Matrimonis d'un home i una dona.
- Tenir més de vint-i-cinc anys. N'hi ha prou que un dels dos hagi assolit aquesta edat.
- En tot cas, les persones sol·licitants han de tenir setze anys més que l'adoptat.
UCRAÏNA
Estat civil
·
Matrimonis
d'un home i una dona.
Edat
- Ser major de vint-i-cinc anys.
- La diferència d'edat entre el menor i els pares adoptius no pot ser inferior a quinze anys ni superior a quaranta-cinc.
POLÒNIA
Estat civil
- Matrimonis d'un home i una dona.
- Persones solteres.
- Encara que la legislació permet l'adopció a les persones solteres, en els casos d'adopció internacional tenen preferència els matrimonis.
Edat
- La llei no preveu un interval concret, però la diferència entre adoptant i adoptat a la pràctica és de 40 anys i fins a 45 anys en cas d’adopció d’infants de necessitats especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada